7.3.2013. Finalmein, aschia savessen ins quasi dir, cumpara il niev reglement da basa dils pumpiers, in’ovra cumineivla da tuts cantuns svizzers. Quei novum levgiescha cunzun ils cuors federals che stuevan tochen oz prender risguard sin buca meins che quater differents reglements. La nova ovra risguarda denton era il svilup tecnic dils davos onns e sedrezza buca mo al cader, mobein era a mintga pumpiera e pumpier.  Il svilup dils davos onns dils pumpiers ei enorms. D’ina vart sforza la construcziun da baghetgs cun adina novas materialias in adattament, da l’autra vart porscha la tecnica adina novas e meglieras sligiaziuns per cumbatter prighels. Buc d’emblidar ein las spetgas che biara glieud han visavi ils pumpiers: quei ch’ils profis, pia ils pumpiers da professiun fan, vegn era pretendiu dalla milissa. Oz vegnan perquei era nossas vischnauncas muntagnardas buc da scappar dil svilup, sil pli tard cugl jester fa vacanzas tier nus e pretenda il medem survetsch sco en siu marcau! Tut quei ha consequenzas per la scolaziun ed ils purtaders dils pumpiers. Avon tschun onns ei ina gruppa da lavur incaricada dalla CSP (Coordinaziun svizra da pumpiers) semessa alla lavur. La Svizra orientala ei vegnida representada entras inspectur Markus Hartmann da Claustra. Aschia ei nies cantun adina staus informaus tgei che cuora e passa, ha cheutras schizun giu la pusseivladad d’inoltrar agens giavischs. Risguardar tut ils giavischs dall’entira Svizra ei denton buca stau sempel. Perquei han ins analisau seracass dils davos 30 onns, fatg tests cun persunas buca dil fatg e rimnau igl enconuschent, sedumandond tgei che fetschi senn e tgei buc. Finamira era da crear in reglement per mintginA, descargaus da balast, cargaus culla materia la pli impurtonta. Oz, mirond atras il reglement, astgan ins dir che quei ei gartegiau. En in lungatg sempel vegn presentau sin rodund 250 paginas il pli necessari. Il reglement cumpara en ina mappa da fegls ch’ins sa da tut temps cumplettar ni midar. L’entira ovra ei stampada diltutafatg en colur ed illustrada cun fetg bia graficas e maletgs, fatgs aposta per la scolaziun e che sedeclaran da sesezs.  Novaziuns dat ei gia sillas empremas paginas. L’emprema part entscheiva cun in codex d’honur che regla il cumportament dils pumpiers en general. Quei ei zatgei niev, mo era urgent cunzun oz el temps nua che facebook e medias electronicas han in nundetg regl da rimnar informaziuns. La part davart la segirtad survegn dapli peisa e muossa fetg bein cun tgei prighels ch’ils pumpiers d’ozildi vegnan cunfrontai. Cheu semuossa era spert ch’ei ha dau unfrendas da material. La tschenta da liberaziun ei curdada naven perquei ch’ella ha piars sia funcziun.  Ina nova part ei la metodica d’instrucziun. Cun maletgs fetg clars vegn declarau co il carstgaun empren e co igl effect d’instruir ei il pli effectivs. Niev ei era ch’il reglement secumporta diltuttafatg culla part edida avon dus onns che cuntegn la tactica. Aschia dat ei buca pli divergenzas e consequentamein ein decuors clars e capeivels. Sche pumpiers pli vegls miran atras il niev reglement vegnan els spert a far stem ch’ei dat buca pli camonds. Ferton ch’ei era pli baul praticamein in puccau da dar in falliu camond ein quels gia per gronda part svani cul reglement vegl. Il niev reglement discuora da decuors e risguarda la savida dils pumpiers. Camonds el senn vegl san vegnir duvrai sch’il scharschau (persuna che ha surpriu in’incarica, independentamein da siu grad) considerescha quei per necessari. Adina puspei crodan scafettas blauas e cotschnas en egl. las cotschnas cuntegnan puncts da segirtad, las blauas dattan tips e muossan trics co proceder il meglier. Alla fin dils biars capetels vegn fatg la punt cul reglement da tactica e mussau exempels co in decuors cugl urdein savess veser ora. Il niev reglement cumpeglia era pliras parts che sesanflavan tochen oz en reglements specials. Cheutras semida era l’instrucziun dils pumpiers. Aschia appartegn il schurmetg da flad buc pli ad ina gruppa da specialists, mobein ei ina part integrada per mintga pumpier. Era il capetel per salvaments da pionier ei ina cumpart impurtonta. Il ventilatur e la camera termica anflan medemamein plaz en agens capetels ed aschia san ins dir che tuttas spartas ein oz cuvridas entras il cuntegn. Sulettamein per ils specialists digl agid stradal e dall’ustonza d’ieli e chemia vegn ei aunc a dar egl avegnir reglements supplementaris. Il niev reglement pretenda ina scolaziun per igl entir cader. Quei fa il Grischun els decuors dils proxims treis meins. Duront in di vegn la filosofia dalla nova ovra elaborada e la finamira ei che mintga persuna dil cader capescha quella. Silsuenter suondan ils pumpiers. Emprovas en cuors e corps da pumpiers muossan ch’il niev reglement ha success. Ed aschia ein ils pumpiers svizzers semtgai per ils proxims onns, silmeins dalla vart dalla scolaziun.